QUI SÓC - Adolf Pla

CAT | CAST | ENG | FR | DE

  • Facebook App Icon

De ben jove la vocació va néixer amb el Jazz i la música Pop, músiques que encara ara escolto i toco sovint. No obstant això, el coneixement musical el vaig desenvolupar mitjançant el piano a través del repertori clàssic i romàntic.

 

 

Al llarg de la meva trajectòria he tingut la sort de topar-me amb músics magnífics que han estat molt generosos i pacients per transmetre’m el goig d'experimentar allò que és indefinible de la música. Miquel Farré a Barcelona, Rádos Ferenc a Budapest, Peter Hollfelder a Würzburg i els meus primers mestres Magda Caballé, M Teresa Segarra i J.M. Martí Aragonés. Tots ells m'han ajudat i els hi agraeixo per sempre el seu mestratge. Però també a tots els meus deixebles i col·legues perquè amb ells també aprenc dia rere dia. 

 

 

També he pogut experimentar la direcció d'orquestra i col·laborar amb músics d'alt nivell professional com el Mozarteum Quartett Salzburg, la Ural Philharmonic Orchestra o el magnífic flautista i director Bernat Castillejo, per posar tres exemples.

 

 

Sempre he sentit la curiositat i la necessitat de conèixer les músiques dels compositors que han construït la cultura musical de la que formo part, tant del passat com del present. Per aquest motiu he realitzat investigacions musicològiques i interpretat compositors com Toldrà, Manén, Taltabull, Oltra o Mompou. M'interessen tots els repertoris en els quals el piano hi té quelcom a dir.

 

 

M'engresca la idea de fomentar l'apropament de l’art a la societat. Tot i que les arts s'expressen plenament en la seva individualitat, sento que en alguns continguts, el diàleg entre les diferents arts ens pot oferir experiències creatives interessants, d'un gran poder de comunicació. Per aquest motiu no deixo d’interessar-me per la resta d’arts que envolten la música i la potencien.

 

 

Tot i que no puc pas demostrar-ho, sento que la música té una existència fora de nosaltres. L’únic que fem és treure tot allò que l'amaga i descobrir-la. Quan Plató deia que aprendre és recordar, ens suggeria que la nostra actitud oberta i desperta ens permetria captar allò que en el fons ja sabem però no recordem. En el moment de concebre una música o fer-la néixer a través dels sons, la recuperem per donar-li una dimensió audible i experimentar la seva vibració.

 

La vibració que ens comunica i ens vincula els uns amb els altres. Aquesta “com-unió” és el veritable sentit de ser músic i d'experimentar la música. Si la comunicació es dóna real i intensa, és tan músic qui transmet el missatge com qui el rep, perquè és aleshores quan es produeix la màgia de dos elements en vibració. 

 

 

Aquesta és la raó per la que sóc músic.

© ESPAI IMAGINARI S.L. All rights reserved.